diumenge, 31 d’agost de 2008

RESPOSTA A MINER: LA IDEA I EL CONTRACTE

Aprofitant les preguntes que em planteja l'amic Miner en el seu blog:
puc començar a explicar-vos algunes coses sobre l'origen del projecte DOTZE LLACHS:
La idea de fer aquesta producció ve de lluny; de fet ja la tenia al cap quan anava amb els meus companys del grup d'aleshores, principis dels 70, a cantar per poblets de Catalunya amb el propi Lluís Llach, doncs compartíem manager i productor. Podríem dir que fèiem de teloners, peró la cosa va durar poc, perqué, com sabeu, en Lluís va haver de marxar arran dels fets del 74.
Ja com a productor, vaig tornar a la batalla 20 anys després i vaig perfilar aquesta producció en anglès amb la intenció de projectar la música d'en Lluís fora del nostre petit país i de pas fer-li un homenatge a casa nostra i en català, tot i que penso, com molts, que la seva música l'ultrapassa a ell mateix com a cantant.
El primer intent el vaig fer amb l'amic Lucky Guri al piano i la Marian Barahona (formidable cantant de blues). A més a més d'ells, hi ha altres testimonis: els clients habituals d'un pub del carrer Aribau, on el Lucky tocava el piano cada nit. Ambdós també ho van portar al programa de la Mª Pau Huguet a TV3, on en Lucky hi tocava un cop per setmana. Però la cosa no va passar d'aquí. Posteriorment, i en altres circumstàncies, li vaig traspassar la idea a un "noiet" que llavors es dedicava al teatre musical.
De com va anar la cosa, ja us en parlaré un altre dia.
El contracte amb el "noiet" va ser verbal, el que se'n diu un "Gentlement agreement", absolutament legal i més si s'acredita amb les seves pròpies factures pagades per mi, les dels estudis de gravació i les d'altres col·laboradors necessaris. Tots ells en són testimonis si fa falta, jurídicament parlant.
D'altra banda reconec que potser això va ser un error meu, però em vaig empassar que estava tractant amb un bon nano. Digue'm burro, però jo sóc així. Vaig pensar més en el projecte que en la "pela", tot i que ara n'estic pagant les conseqüències.
Més endavant ja us donaré detalls més escabrosos, si els meus advocats m'ho autoritzen...

2 comentaris:

Cesk ha dit...

Ho trobo molt fort, tot plegat.

La música s'acaba pervertint quan hi ha l'ambició de ser algú a costa de tenir cada cop més propietat material.

Salut.

Ignasi ha dit...

Cesk Freixas potser?

Estic totalment d'acord amb tu.Però l'ambició material d'aquest noiet no respecta res.Ni a sí mateix, doncs cada cop cau més baix, musicalment parlant.De fet, ha acabat destrosant la bona gravació original. Pobre Lluís!

Ja s'ho trobará. Segur!

 
Clicky Web Analytics