PRIMER PAS I PROPOSTA FINAL

Dies després de rebre la trucada del "noiet", que ja era major d'edat, el vaig convocar al meu despatx. Quan vaig sortir a rebre'l a recepció el vaig veure amb cara de pànic, i vaig decidir endur-me'l a prendre una coca-cola al bar de la cantonada. La veritat és que no se'l veia gaire còmode i continuava amb aquella actitud, com dient: "i aquest què voldrà de mi?". Un cop més jo ho vaig atribuir a la seva inseguretat crònica, i que vaig constatar al llarg de tot el procés posterior.

Sense cap tipus de preàmbul, em va preguntar quina era la meva proposta, i jo li vaig dir que abans de res m'havia d'explicar quins eren els seus objectius personals i artístics, a la qual cosa em va respondre que no s'ho havia plantejat i que només sabia que es volia dedicar al món de la música, i que havia deixat els estudis per a concentrar-se en les classes del Conservatori. De passada va qualificar el que havia fet fins aquell moment com a coses d'aficionats, i que a partir d'aquell moment volia fer quelcom més seriós i professional.

Indirectament, doncs, va tornar a menystenir als ex companys d'"El musical més petit", tot i que no va quedar clar si ell va marxar voluntàriament de la companyia o el van fer fora. Posteriorment vaig sentir versions de tot tipus, però el que sí vaig confirmar va ser que li havien quedat comptes pendents.

A pesar de tot vaig acabar proposant-li la realització del disc de versions actualitzades de temes de Lluís Llach, explicant-li que em semblava que aquesta producció li aniria bé com a pont entre el teatre musical i la seva carrera pròpia i que, a poc a poc, ja trobaríem l'estil més adient a les seves capacitats musicals, i al mateix temps, el vaig animar a compondre cançons, cosa que havia fet molt poc fins a aquell moment, tot pensant en produccions discogràfiques posteriors.

Per la seva banda, i amb la boca petita, va haver de reconèixer que no en sabia res de la música d'en Lluís Llach, i que només recordava haver vist alguns discos que tenia la seva mare, que sí n'era seguidora. Un bon principi, oi?. Naturalment, li vaig suggerir que escoltés aquests discos abans de donar-me una resposta definitiva. De tota manera, mai oblidaré la ganyota que va fer al sentir la meva proposta, com si li hagués parlat d'extraterrestres.

Com ja sabeu, el "noiet", va acceptar, finalment, la meva proposta; pel que tinc entès, després de consultar a la família. Però, el pas a pas del seu desenvolupament ja us l'explicaré més endavant.