dilluns, 6 d’octubre del 2008

PRIMERA SELECCIÓ DE CANÇONS I COL·LABORADORS

Sembla ser que, els dies posteriors a l'entrevista en la que li vaig fer la proposta, el "noiet" es va dedicar a escoltar els discos d'en Lluís Llach que tenia la seva mare, i jo mateix li vaig fer arribar uns quants més, alguns d'ells, encara, en cassette. Quan em va passar el llistat de tot el que havia escoltat, vaig veure que li en faltaven bastants, sobretot dels més antics. Afortunadament s'acabaven de reeditar la majoria d'ells, i per això li vaig poder comprar gairebé tots en cd.
A partir d'aquí, li vaig dir que fes un llistat complert de tots els temes exclusius d'en Lluís Llach, és a dir, que tant la música com la lletra fossin pròpies, i que sobre aquest llistat marqués les seves preferències. Jo, per la meva banda, vaig fer el mateix, i la veritat és que vàrem coincidir en un 90%, però la llista de temes seleccionats era massa llarga, i l'havíem de reduir a dotze, d'acord amb el títol que havíem decidit. Per tant, vaig proposar-li una segona escoltada per tal de reduir la llista, tot i que alguns temes ja els teníem pràcticament seleccionats.
D'altra banda, també vàrem comentar que estaria bé que alguns temes els fes a duo amb altres cantants convidats, i quan li vaig preguntar amb qui li agradaria gravar, em va dir que amb en Gerard Quintana i amb la Marina Rossell, perquè eren els únics cantants que coneixia de música en català. (De la Marina Rossell em va dir que ella li anava al darrere des de feia temps per fer quelcom conjuntament). Davant d'aquesta pobresa d'idees, li vaig haver de recordar que també gravaríem els disc en anglès, la qual cosa obria un ventall més àmpli de possibilitats, i que podríem convidar, per exemple, la Mònica Green o la pròpia Nina, que l'havia substituït a ell en el musical que estaven fent els seus ex-companys de El Musical més petit. El "noiet" em va dir que no coneixia personalment la Mònica Green, i que li semblava difícil que acceptés, i en quan a la participació de la Nina va dir que no perquè "era una vella acabada que desafinava molt...". Òbviament, vaig atribuir les seves paraules al ressentiment per algun fet recent, i vàrem acordar que jo em responsabilitzaria de contactar amb la Mònica Green, mitjançant el seu mànager i marit, perquè jo sí que els coneixia a tots dos.
I fins aquí va arribar la primera aproximació al tema. De com va continuar aquesta història us en parlaré un altre dia.

1 comentari:

Bernat Senes ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
 
Clicky Web Analytics